El dia 19 de desembre vam
anar a visitar la Residència d'Avis Amma Vilanova.
Quan vam entrar dues educadores, la Xènia i la Laura, es van presentar i ens van començar a ensenyar la residència. A la primera planta hi ha havia els avis que eren una mica més autònoms.
Vaig conèixer a una avia que es dia Isabel Ortiz i la vaig tornar a visitar el dia 27 de desembre ja que li vaig prometre, tenia 79 anys i la van portar allà perquè la seva família no se’n podia fer càrrec, i això va ser el que més em va emocionar.
A la segona planta hi havien els avis que estaven ''mig mig'' però es notava una mica la diferència ja que a la primera planta vam decorar tota la sala amb els avis amb lletres i arbres de Nadal i en la segona no, perquè no gaudien d’una bona salut.
La tercera i quarta planta no em van agradar gaire per que els avis que hi havien allà sincerament em van trencar el cor per molt bé que els cuidessin tenien una salut delicadíssima i això no és un plat de bon gust.
Finalment vam baixar a la sala principal i vam jugar a les bitlles amb un 6 o 7 avis de la primera planta que com ja he dit eren els que tenien mes autonomia de totes les 4 plantes.
Desprès d´’acabar les partides vam fer un pica pica i ens van deixar fer-li preguntes a les educadores sobre la residència.
Va ser una experiència inoblidable.
Vam anar-hi tota la uec i vam sortir molt contents ja que va
ser una experiència molt agradable.
Quan vam entrar dues educadores, la Xènia i la Laura, es van presentar i ens van començar a ensenyar la residència. A la primera planta hi ha havia els avis que eren una mica més autònoms.
Vaig conèixer a una avia que es dia Isabel Ortiz i la vaig tornar a visitar el dia 27 de desembre ja que li vaig prometre, tenia 79 anys i la van portar allà perquè la seva família no se’n podia fer càrrec, i això va ser el que més em va emocionar.
A la segona planta hi havien els avis que estaven ''mig mig'' però es notava una mica la diferència ja que a la primera planta vam decorar tota la sala amb els avis amb lletres i arbres de Nadal i en la segona no, perquè no gaudien d’una bona salut.
La tercera i quarta planta no em van agradar gaire per que els avis que hi havien allà sincerament em van trencar el cor per molt bé que els cuidessin tenien una salut delicadíssima i això no és un plat de bon gust.
Finalment vam baixar a la sala principal i vam jugar a les bitlles amb un 6 o 7 avis de la primera planta que com ja he dit eren els que tenien mes autonomia de totes les 4 plantes.
Desprès d´’acabar les partides vam fer un pica pica i ens van deixar fer-li preguntes a les educadores sobre la residència.
Va ser una experiència inoblidable.
autora: Laila Zaim
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada